Què és el maltractament?

Un infant és maltractat o sofreix abusos quan la seva salut física i la seva seguretat o el seu benestar psicològic es troben en perill per les accions infligides pels seus pares o per les persones que tenen encomanada la seva cura. Es pot produir maltractament tant per acció com per omissió i per negligència. Es considera que hi ha quatre tipus de maltractament. El maltractament físic és qualsevol lesió causada a l'infant com a conseqüència de cops, estirades de cabells, puntades de peu, punxades... propinats de manera intencional per part d'un adult. També són els danys causats per càstigs inapropiats o desmesurats. És difícil distingir quan acaba la imposició de la disciplina mitjançant càstigs físics "raonables" i quan comença l'abús.

Qui utilitza el càstig físic argumenta que ho fa com a últim recurs, quan altres alternatives correctores menys expeditives, com les explicacions i altres càstigs o amenaces menors, han demostrat la seva ineficàcia. No té intenció de lesionar, només pretén corregir una conducta inadequada. Però, amb l'excepció d'una "bufetada a temps", que és disculpable només quan l'infant es mostra refractari a qualsevol altra forma de correcció, el càstig físic és un atemptat contra la dignitat i l'autoestima de l'infant i pot causar-li danys emocionals greus. Els infants que sofreixen càstigs físics freqüents o greus tendeixen a reproduir actituds violentes, ja sigui per aconseguir les seves finalitats o fins i tot sense motivació aparent.

Els signes del maltractament físic són: cremades, fractures o hematomes, que apareixen bruscament sense cap explicació convincent; l'infant atemorit davant l'acostament dels grans; el pares que es refereixen al seu fill despectivament i la família tracta l'infant amb exagerada disciplina física.

Tipus de maltractament:

• L'abandonament o negligència, distraccions importants en la tasca essencial de cobrir les necessitats bàsiques de l'infant, ja sigui en educació, salut i seguretat o benestar. Estem davant d'un abandonament físic quan es desatén la salut de l'infant, se l'expulsa de casa o se'l deixa repetidament a cura de menors, i es tracta d'abandonament educatiu quan no es vetlla perquè el fill disposi d'una educació i escolarització adequades a les seves necessitats. Els signes de l'abandonament o negligència: absentisme escolar, problemes visuals o dentals que no reben l'atenció que necessiten, aspecte descuidat, nens petits que es queden sols a casa, menors mal vestits quan la capacitat econòmica dels pares no és crítica...

• El maltractament emocional és una de les formes més esteses de maltractament infantil i potser la més tolerada socialment. Són nens insultats, menyspreats o ridiculitzats precisament pels adults que haurien de fomentar la seva autoestima i creixement personal. Aquesta violència causa en els nens pertorbacions que influiran en la seva salut psíquica. Les víctimes adopten comportaments extrems (criden l'atenció o es mostren molt passius) o adopten comportaments adults protegint altres nens, o semblen més infantils del que els correspon per edat. En ocasions, s'han registrat intents de suïcidi en aquests infants.
• L'abús sexual consisteix en els contactes entre un adult i un infant que proporcionen satisfacció sexual a l'adult sense que l'infant hi pugui donar un consentiment conscient. La majoria es produeixen en l'àmbit de la llar. El que abusa normalment és membre de la família o una persona propparenta. Els signes d'abús sexual depenen de molts factors, com el moment de la vida de l'infant en què s'esdevenen, si hi ha o no força i amenaces, i de la personalitat de l'infant i de l'abusador. De tota manera, és habitual que l'infant que sofreix abusos sexuals es negui a fer exercicis físics a l'escola, mostri conductes o coneixements sexuals inapropiats per a la seva edat i pretengui iniciar contactes sexuals amb nens menors.