miércoles, 29 de diciembre de 2010

Cançó: El meu cos és meu

Mira el meu cos, sap fer de tot:
saltar i ballar, dibuixar i cantar!
Dalt les muntanyes, o vora del mar,
a peu o amb bici, em fa disfrutar.
Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,
aquest cos és meu des del cap fins als peus.


Sé el que sento, només ho sé jo,
t’ho diré ben clar perquè jo tinc raó.
Costa moltíssim del dir el que sents,
per saber dir no, hem de ser molt valents.
Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,
aquest cos és meu des del cap fins als peus.


Per molt que ho intentis, no em pots pressionar,
tinc dret de negar-m’hi, ja te’n pots anar.
No vull que em toquis si t’he dit que no,
no ho fas per carinyo, ho fas només per tu!
Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,
aquest cos és meu des del cap fins als peus.


Què t’has cregut, que sóc ximple o què?
A mi no m’enganyen i sé què haig de fer.
Sé tres preguntes que em donen la clau.
No cal que insisteixis, deixa’m en pau.
Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,
aquest cos és meu des del cap fins als peus.


Sé el que sento, només ho sé jo,
t’ho diré ben clar perquè jo tinc raó.
Els que m’estimen no em tracten així,
doncs deixa’m estar, no em facis patir.
Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,
aquest cos és meu des del cap fins als peus.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Videos sobre la infancia maltractada

Aquests dos videos que acontinuació exposo tracten sobre la violencia en els infants.

El primer es un recull d'imatges sobre infants maltractats per els seus pares. Mentrestant van passant les imatges hi ha una música de fons i un home que va parlant sobre lo que necessita un infant, com veuen al seu pare, que senten, com volen que sigui un pare de debò!

http://www.youtube.com/watch?v=idFNtx8akbw


En el segon video ens mostra un relat d'un nen que per culpa dels cops del seu pare es va quedar sense les dos mans. Pero el nen quan va veure al seu pare a l'hospital l'únic que li va dir: " He après la lliçó i ara sisplau torna'm les mans".


http://www.youtube.com/watch?v=CniRbRWcZTk&feature=related


Feu la vostra reflexió i opineu sobre aquests dos videos

lunes, 6 de diciembre de 2010

Perfil de la víctima i del agressor

Perfil de la víctima

Encara que és difícil dibuixar un perfil exacte de l’infant o de l’adolescent víctima d’un abús sexual, es pot afirmar que la pubertat és el període en que nenes i nenes són més vulnerables, el que no treu que un abús es pugui produir a qualsevol edat.

Algunes explicacions incideixen en el fet de que a partir dels 14 anys nois i noies es resisteixin de manera més eficaç, el que podria explicar com a partir dels 13-14 anys la freqüència dels abusos disminueixi.

En el cas dels més petits, és possible que no recordin clarament si han patit o no abús sexual, especialment en dependència de l’edat que podien tenir quan varen succeir els fets. El que si sembla ser força atractiu pels pedòfils son els preadolescents, ja que compleixen amb una doble condició: la de seguir ser un infants i alhora començar a manifestar els primers signes de la maduresa sexual. En tot cas, i des del punt de vista de les accions preventives, cal considerar que els programes s’han de desenvolupar al llarg de tot el període d’ensenyament primari i secundari, però fent especial èmfasi al llarg de la pubertat.

Finalment cal fer especial esment als infants i adolescents amb discapacitat física i/o psíquica, ja que en funció de la seva dificultat per a comunicar, i per tant de la seva dificultat per a denunciar, poden ser víctimes d’un abús sexual amb relativa facilitat.

Perfil de l’agressor

Existeix la creença generalitzada de que l’abusador sexual ha de ser necessàriament una persona pertorbada psíquicament, degenerada, violenta o antisocial, creença que, a més de ser falsa, permet mantenir lluny de la normalitat l’alteració que suposa l’abús. De fet, però, no existeix un tipus d’abusador sexual que coincideix amb un patró determinat, ja que no existeix cap característica evident que ens permeti catalogar a una persona com a abusador sexual.
El que si es poden situar son algunes dades que permeten una molt senzilla aproximació al tema, a partir de l’estudi de F. López que hem mencionat repetidament, ja que és l’únic fet a l’estat espanyol:

·         La majoria d’agressors sexuals son homes (86%). Les dones estan representades en un percentatge significativament inferior (14%).
·         Generalment els agressors escullen víctimes de l’altre sexe. Els agressors homes van abusar de nenes en un 68% dels casos, mentre que ho van fer de nen en un 32%. Pel que respecte les dones, el 91% va abusar de nens i el 9% de nenes.
·         La majoria dels agressors acostumen a ser adults de mitjana edat, generalment d’entre 21 i 50 anys, la qual cosa situa un ampli espectre d’edat. En contra de la creença general, la gent gran no acostuma a abusar dels infants.
·         Les dades d’altres països reflecteixen cada cop més una realitat força inquietant: l’alt nombre d’adolescents que també són agressors. Als Estats Units el 21% de les violacions les cometen menors de 18 anys, i pel que sembla en estudis sobre agressors, en el 50% dels casos es va cometre la primera agressió abans dels 16 anys. Aquestes dades han de cridar la nostra atenció en el sentit de considerar que els programes de prevenció escolar han de considerar que entre els adolescents hi ha no només víctimes sinó també possibles agressors.
·         La major part dels agressors coneixen a la víctima, en diferents graus de proximitat. De fet, només un 15% dels abusos són duts a terme per persones desconegudes.