Cançó: El meu cos és meu

Mira el meu cos, sap fer de tot:

saltar i ballar, dibuixar i cantar!

Dalt les muntanyes, o vora del mar,

a peu o amb bici, em fa disfrutar.

Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,

aquest cos és meu des del cap fins als peus.

Sé el que sento, només ho sé jo,

t’ho diré ben clar perquè jo tinc raó.

Costa moltíssim del dir el que sents,

per saber dir no, hem de ser molt valents.

Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,

aquest cos és meu des del cap fins als peus.

Per molt que ho intentis, no em pots pressionar,

tinc dret de negar-m’hi, ja te’n pots anar.

No vull que em toquis si t’he dit que no,

no ho fas per carinyo, ho fas només per tu!

Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,

aquest cos és meu des del cap fins als peus.

Què t’has cregut, que sóc ximple o què?

A mi no m’enganyen i sé què haig de fer.

Sé tres preguntes que em donen la clau.

No cal que insisteixis, deixa’m en pau.

Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,

aquest cos és meu des del cap fins als peus.

Sé el que sento, només ho sé jo,

t’ho diré ben clar perquè jo tinc raó.

Els que m’estimen no em tracten així,

doncs deixa’m estar, no em facis patir.

Jo tinc el meu cos i tu tens el teu,

aquest cos és meu des del cap fins als peus.

Videos sobre la infancia maltractada

Aquests dos videos que acontinuació exposo tracten sobre la violencia en els infants.

El primer es un recull d'imatges sobre infants maltractats per els seus pares. Mentrestant van passant les imatges hi ha una música de fons i un home que va parlant sobre lo que necessita un infant, com veuen al seu pare, que senten, com volen que sigui un pare de debò!

http://www.youtube.com/watch?v=idFNtx8akbw


En el segon video ens mostra un relat d'un nen que per culpa dels cops del seu pare es va quedar sense les dos mans. Pero el nen quan va veure al seu pare a l'hospital l'únic que li va dir: " He après la lliçó i ara sisplau torna'm les mans".


http://www.youtube.com/watch?v=CniRbRWcZTk&feature=related


Feu la vostra reflexió i opineu sobre aquests dos videos

Perfil de la víctima i del agressor

Perfil de la víctima

Encara que és difícil dibuixar un perfil exacte de l’infant o de l’adolescent víctima d’un abús sexual, es pot afirmar que la pubertat és el període en que nenes i nenes són més vulnerables, el que no treu que un abús es pugui produir a qualsevol edat.

Algunes explicacions incideixen en el fet de que a partir dels 14 anys nois i noies es resisteixin de manera més eficaç, el que podria explicar com a partir dels 13-14 anys la freqüència dels abusos disminueixi.

En el cas dels més petits, és possible que no recordin clarament si han patit o no abús sexual, especialment en dependència de l’edat que podien tenir quan varen succeir els fets. El que si sembla ser força atractiu pels pedòfils son els preadolescents, ja que compleixen amb una doble condició: la de seguir ser un infants i alhora començar a manifestar els primers signes de la maduresa sexual. En tot cas, i des del punt de vista de les accions preventives, cal considerar que els programes s’han de desenvolupar al llarg de tot el període d’ensenyament primari i secundari, però fent especial èmfasi al llarg de la pubertat.

Finalment cal fer especial esment als infants i adolescents amb discapacitat física i/o psíquica, ja que en funció de la seva dificultat per a comunicar, i per tant de la seva dificultat per a denunciar, poden ser víctimes d’un abús sexual amb relativa facilitat.

Perfil de l’agressor

Existeix la creença generalitzada de que l’abusador sexual ha de ser necessàriament una persona pertorbada psíquicament, degenerada, violenta o antisocial, creença que, a més de ser falsa, permet mantenir lluny de la normalitat l’alteració que suposa l’abús. De fet, però, no existeix un tipus d’abusador sexual que coincideix amb un patró determinat, ja que no existeix cap característica evident que ens permeti catalogar a una persona com a abusador sexual.

El que si es poden situar son algunes dades que permeten una molt senzilla aproximació al tema, a partir de l’estudi de F. López que hem mencionat repetidament, ja que és l’únic fet a l’estat espanyol:

·         La majoria d’agressors sexuals son homes (86%). Les dones estan representades en un percentatge significativament inferior (14%).

·         Generalment els agressors escullen víctimes de l’altre sexe. Els agressors homes van abusar de nenes en un 68% dels casos, mentre que ho van fer de nen en un 32%. Pel que respecte les dones, el 91% va abusar de nens i el 9% de nenes.

·         La majoria dels agressors acostumen a ser adults de mitjana edat, generalment d’entre 21 i 50 anys, la qual cosa situa un ampli espectre d’edat. En contra de la creença general, la gent gran no acostuma a abusar dels infants.

·         Les dades d’altres països reflecteixen cada cop més una realitat força inquietant: l’alt nombre d’adolescents que també són agressors. Als Estats Units el 21% de les violacions les cometen menors de 18 anys, i pel que sembla en estudis sobre agressors, en el 50% dels casos es va cometre la primera agressió abans dels 16 anys. Aquestes dades han de cridar la nostra atenció en el sentit de considerar que els programes de prevenció escolar han de considerar que entre els adolescents hi ha no només víctimes sinó també possibles agressors.

·         La major part dels agressors coneixen a la víctima, en diferents graus de proximitat. De fet, només un 15% dels abusos són duts a terme per persones desconegudes.

Un total de 35.204 denuncias de maltrato infantil y 7.637 por abuso sexual se han registrado en Colombia a lo largo de 2010, según informó este miércoles el Instituto de Bienestar Familiar (ICBF), al alertar sobre la gravedad del problema.

Elvira Forero, directora del Instituto, hizo un llamado a denunciar "oportunamente y a tiempo" los casos de maltrato infantil como una forma de enfrentar la situación y tratar de "preservar la vida e integridad de nuestros niños, niñas y adolescentes".

La funcionaria también llamó la atención sobre el reclutamiento de niños por parte de los grupos armados al margen de la ley, especialmente las guerrillas, al señalar que en los últimos 11 años el Instituto ha atendido a 4.700 de esos niños. "El 60 % de estos menores fueron reclutados por la guerrilla. Es un hecho que repudiamos", puntualizó.

De acuerdo con las cifras del ICBF, entre enero y octubre de 2010 se recibieron 35.204 denuncias de maltrato físico y psicológico contra menores de edad, una cifra que se mantiene casi constante en los últimos tres años, toda vez que en 2008 las denuncias sumaron 40.319 y en 2009 ascendieron a 42.997.

Las denuncias de abuso sexual entre enero y octubre de 2010 totalizan 7.637, frente a 6.874 en 2008 y 8.197 en 2009, añadió el informe.

El ICBF además indicó que la explotación laboral infantil es otro problema que enfrenta la niñez colombiana. Entre enero y octubre de 2010 el Instituto recibió 974 denuncias de esos casos, en tanto que en 2008 fueron 874 y en 2009 ascendieron a 1.095.

Dia internacional de la violència de gènere

Història d'una futura metgessa

Yo se lo mucho que afecta en la vida personal, emocional, social, a una persona que ha sido victima de abusos. Mi abuelito y un tio, abusaban de mi cuando era una niña de 4 a 8 años, y para ser mas explicitos, me manoseaban y besaban, me hacian tocar sus genitales y demas cosas feas que mejor no recuerdo, lo peor de todo es que tambien mi abuelo hacia con mi hermano y anteriormente con mis primas que ya estan casadas, yo tengo 22 años y estoy estudiando medicina, en todo este tiempo, me ha afectado ese recuerdo, y no solo eso, sino que casi no podia tener contacto con la gente y he tenido tropiezos por considerarme anormal. Ahora estoy bien al parecer, pero quien me preocupa es mi hermano porque se hizo un drogadicto, y tiene muchos resentimientos terribles, solo espero el momento en que me anuncien que se ha muerto y la verdad... Todavia lo imagino cuando era un bebito muy hermoso e inocente que ahora tiene que bloquear sus pensamientos con drogas. Cuiden a sus niños. Por el amor de Dios. Mi madre nos abandono y mi padre se esmeró a trabajar por eso nos dejaba con su la familia

Las ONG piden más medidas para garantizar los derechos de los niños

Madrid. (EFE).- Las principales organizaciones no gubernamentales han advertido de que los derechos de los niños se incumplen sistemáticamente pese a estar protegidos por leyes y convenios y piden más medidas para garantizar la educación, la salud y la seguridad de los menores.

La celebración hoy del Día Universal de la Infancia y el hecho de que se cumplan 21 años de la firma de la Convención sobre los Derechos del Niño, ha servido a las principales organizaciones a denunciar la situación de los menores en todas partes del mundo.

Así, Manos Unidas ha denunciado que 101 millones de niños no acuden a la escuela primaria o que casi 9 millones mueren cada año antes de cumplir los cinco años por deficiencias sanitarias, y ha difundido unos datos "tan espeluznantes que deberían, además de provocar indignación, mover a la acción inmediata".

Entre éstos, esta ong ha destacado: dos millones de niños están infectados con el VIH; 215 millones de niños deben trabajar para sobrevivir, y muchos de ellos lo hacen en condiciones extremas; 18 millones de niños sufren los efectos de los desplazamientos forzosos.

Y añaden además a esa lista de datos: 14 millones de niñas son madres antes de cumplir los 19 años; unos 300.000 niños son utilizados como soldados, y de ellos, 120.000 son niñas, que además son utilizadas de esclavas sexuales; y se estima que hay unos 80 millones de niños que viven y trabajan en la calle.

Por su parte, la Cruz Roja ha advertido de que, en España, uno de cada cuatro niños vive en un hogar pobre y de que el abandono escolar y el fracaso escolar afectan a un 29,6 por ciento de los menores, lo que duplica la tasa europea. Ante esta situación, la Cruz Roja Española ha aumentado las acciones de apoyo a las familias y a los niños que sufren las consecuencias de la crisis y, en 2009, ha atendido a un total de 28.000 personas a través de sus programas de Infancia y Jóvenes en Dificultad Social.

También Cáritas ha advertido sobre el impacto que está teniendo la crisis especialmente en las familias con niños y ha detectado un aumento de las tasa de pobreza infantil y el hecho de que "la crisis se está cebando especialmente con los hogares con niños", detalla en su último informe sobre la situación en España.

Para paliar estos efectos, la organización ha propuesto una reforma de la Renta de Inserción Activa que incluya a los hogares con niños y con ingresos inferiores al 30 por ciento de la renta mediana.

Además, ha reforzado los programas de atención a niños para ayudar en la conciliación de la vida familiar y laboral, y los programas de ayuda especialmente a familias monoparentales y numerosas.

Por su parte, el Consejo de la Juventud de España ha incidido este año en la situación de vulnerabilidad e indefensión que sufre parte de este colectivo ante la violencia de género, y ha recordado que la ong Save the Children ha cifrado en 800.000 los niños que sufren las consecuencias de la violencia de género en sus hogares. El Consejo de la Juventud ha destacado que la Asociación Americana de Pediatría ha denunciado que ser testigo de la violencia doméstica puede ser tan traumático para el niño como ser víctima de abusos físicos o sexuales.

También la Organización de Naciones Unidas para la Protección de la Infancia, UNICEF, ha subrayado que la exposición a la violencia doméstica es una forma grave de maltrato infantil que puede provocar en el menor secuelas irreversibles.

Història de vida

Jo estava a la meva habitació, tranquil·lament jugant a nines quan de sobte una veu em cridava. Vaig anar cap allà, la veu era la del meu pare que hem cridava perquè anès a veure'l a la seva habitació. Com una bona nena l'hi vaig preguntar què volia i ell em va contestar: Vine aqui al meu costat i t'ho dirè. En arribar em va dir que m'assentès i així ho vaig fer. Acte seguit ell es va destapar i va agafar la meva petita mà i se l'ha va posar al seu membre. El seu membre va començar a posar-se cada cop més i més dur, jo no sabia que passava, només tenia 9 anys. Acte seguit, ell hem feia fer moviments amunt i avall, i disfrutava i jo cada cop més extranyada l'hi vaig dir: Què fas? Què faig jo? I em diu calla i fes el que et digui jo soc el teu pare i tu la meva nena... En quan arribà la mare a casa l'hi vaig explicar i hem diguè, tranquil·la no ho faràs més això perquè jo parlarè amb el pare. Acte seguit, es sentigueren cops, crits, etc... Al cap d'una estona va venir la mare plorant i hem diguè: tranquil·la tot sortirà be, no tinguis por, jo estic al teu costat.

Què és el maltractament?

Un infant és maltractat o sofreix abusos quan la seva salut física i la seva seguretat o el seu benestar psicològic es troben en perill per les accions infligides pels seus pares o per les persones que tenen encomanada la seva cura. Es pot produir maltractament tant per acció com per omissió i per negligència. Es considera que hi ha quatre tipus de maltractament. El maltractament físic és qualsevol lesió causada a l'infant com a conseqüència de cops, estirades de cabells, puntades de peu, punxades... propinats de manera intencional per part d'un adult. També són els danys causats per càstigs inapropiats o desmesurats. És difícil distingir quan acaba la imposició de la disciplina mitjançant càstigs físics "raonables" i quan comença l'abús.

Qui utilitza el càstig físic argumenta que ho fa com a últim recurs, quan altres alternatives correctores menys expeditives, com les explicacions i altres càstigs o amenaces menors, han demostrat la seva ineficàcia. No té intenció de lesionar, només pretén corregir una conducta inadequada. Però, amb l'excepció d'una "bufetada a temps", que és disculpable només quan l'infant es mostra refractari a qualsevol altra forma de correcció, el càstig físic és un atemptat contra la dignitat i l'autoestima de l'infant i pot causar-li danys emocionals greus. Els infants que sofreixen càstigs físics freqüents o greus tendeixen a reproduir actituds violentes, ja sigui per aconseguir les seves finalitats o fins i tot sense motivació aparent.

Els signes del maltractament físic són: cremades, fractures o hematomes, que apareixen bruscament sense cap explicació convincent; l'infant atemorit davant l'acostament dels grans; el pares que es refereixen al seu fill despectivament i la família tracta l'infant amb exagerada disciplina física.

Tipus de maltractament:

• L'abandonament o negligència, distraccions importants en la tasca essencial de cobrir les necessitats bàsiques de l'infant, ja sigui en educació, salut i seguretat o benestar. Estem davant d'un abandonament físic quan es desatén la salut de l'infant, se l'expulsa de casa o se'l deixa repetidament a cura de menors, i es tracta d'abandonament educatiu quan no es vetlla perquè el fill disposi d'una educació i escolarització adequades a les seves necessitats. Els signes de l'abandonament o negligència: absentisme escolar, problemes visuals o dentals que no reben l'atenció que necessiten, aspecte descuidat, nens petits que es queden sols a casa, menors mal vestits quan la capacitat econòmica dels pares no és crítica...

• El maltractament emocional és una de les formes més esteses de maltractament infantil i potser la més tolerada socialment. Són nens insultats, menyspreats o ridiculitzats precisament pels adults que haurien de fomentar la seva autoestima i creixement personal. Aquesta violència causa en els nens pertorbacions que influiran en la seva salut psíquica. Les víctimes adopten comportaments extrems (criden l'atenció o es mostren molt passius) o adopten comportaments adults protegint altres nens, o semblen més infantils del que els correspon per edat. En ocasions, s'han registrat intents de suïcidi en aquests infants.
• L'abús sexual consisteix en els contactes entre un adult i un infant que proporcionen satisfacció sexual a l'adult sense que l'infant hi pugui donar un consentiment conscient. La majoria es produeixen en l'àmbit de la llar. El que abusa normalment és membre de la família o una persona propparenta. Els signes d'abús sexual depenen de molts factors, com el moment de la vida de l'infant en què s'esdevenen, si hi ha o no força i amenaces, i de la personalitat de l'infant i de l'abusador. De tota manera, és habitual que l'infant que sofreix abusos sexuals es negui a fer exercicis físics a l'escola, mostri conductes o coneixements sexuals inapropiats per a la seva edat i pretengui iniciar contactes sexuals amb nens menors.